Oftalmologia
pediàtrica

Oferim una àmplia gamma de serveis especialitzats per a la cura de la teva salut visual. El nostre equip d’experts està compromès a proporcionar-te el millor tractament possible, utilitzant les tecnologies més avançades i un enfocament personalitzat per a cada pacient.

Oftalmologia pediàtrica
Ull vermell en l'edat pediàtrica

L'ull vermell és una patologia molt prevalent en l'edat pediàtrica. És important realitzar una bona història clínica encaminada a descartar traumatismes o entrada de cos estrany.

 

Un cop descartada la causa traumàtica, és útil preguntar si l'ull vermell s'acompanya de secreció o dolor per establir el diagnòstic correcte.

 

La conjuntivitis és la principal causa d'ull vermell a la infància. Pot ser infecciosa (bacteriana o vírica) o no infecciosa (al·lèrgica, tòxica, cicatricial, llenyosa, etcètera).

 

Però és important descartar patologies molt menys freqüents, però que requereixen un tractament específic i poden provocar una disminució permanent de la visió: queratitis herpètica, úlcera corneal i uveïtis anterior.

Retinoblastoma i mòbils

El retinoblastoma és un càncer ocular infantil que requereix detecció precoç. No hi ha evidència que els mòbils el causin, però cal limitar l’ús de pantalles per la salut ocular.

 

Doctors

Dr. Jaume Català

Malalties vitreorretinianes pediàtriques

Les malalties vitreo-retinianes pediàtriques són una patologia poc freqüent i molt específica

Doctors

Dr. J. Català Mora 

Conjuntivitis en el recent nascut

La conjuntivitis és la principal causa d'ull vermell en el nen. La conjuntivitis sempre necessita un cognom: bacteriana, vírica o al·lèrgica, per tal de tractar-la millor.

 

Habitualment és un procés autolimitat que només necessita tractament tòpic (col·liri o pomada) per a la seva curació.

 

L'excepció és la conjuntivitis que apareix abans del primer mes de vida, que precisa sempre de cultiu de les secrecions oculars, ja que pot ser un quadre més greu en afectar nadons i a més, alguns dels microorganismes que la provoquen necessiten tractar-se de forma sistèmica (pastilles o injeccions) i no amb gotes.

Hipermetropia pediàtrica

Els ulls hipermetrops no enfoquen bé els objectes propers, fent que es vegi borrós de prop a l'edat adulta. La hipermetropia afecta un 10% de la població adulta. Habitualment la hipermetropia està present des del naixement perquè els ulls són petits. A mesura que els ulls creixen i acaba el seu desenvolupament desapareix la hipermetropia.

Símptomes:

    • A causa de l'elasticitat dels ulls dels infants, hi ha casos en els quals la hipermetropia pot passar inadvertida en els reconeixements escolars rutinaris. Els nens tenen una gran capacitat d'acomodació i habitualment no veuen borrós tot i ser hipermetrops.
    • Quan la hipermetropia és moderada l'excés d'acomodació pot provocar una desviació dels ulls cap a dintre (endotropia) o bé que presentin astenopia (mals de cap a la tarda, ulls vermells quan realitzen un esforç visual...).

Exploració:

    • Agudesa visual a distància i en visió propera en els casos que sigui possible.
    • Examen de refracció per determinar la correcta graduació sempre mitjançant gotes que paralitzen l'acomodació (Col·liri Cicloplègic o Atropina). La hipermetropia es mesura en diòptries positives.
    • Valoració dels muscles que mouen els ulls.
    • Examen amb llum de fenedura per valorar les estructures anteriors i posteriors de l'ull si el pacient col·labora.

Tractament:

Molts nens amb hipermetropia hi veuen bé i molts cops no es queixen. S'aconsella realitzar una exploració oftalmològica completa a tots els nens entre tres i quatre anys per descartar una hipermetropia que necessiti correcció òptica (ulleres) abans que comencin a tenir problemes amb la lectura o desenvolupin un estrabisme.

La hipermetropia fisiològica del nen no precisa correcció òptica excepte en els casos en què el nen presenti astenopia o estrabisme. Quan la hipermetropia és superior a l'esperada per l'edat del pacient es poden receptar ulleres tot i que el pacient no presenti símptomes.

Especialista que em pot tractar:

Neuroftalmologia pediàtrica

La neuroftalmologia pediàtrica estudia les alteracions de la via òptica en l'edat pediàtrica.

 

La neuroftalmologia pediàtrica estudia les alteracions de la via òptica en l'edat pediàtrica.

 

L'ull és l'òrgan que actua de receptor del món exterior, però és el cervell el que interpreta el que veiem. La via òptica és l'estructura que permet que la imatge captada per l'ull arribi a l'àrea visual del cervell.

 

Els problemes neuroftalmològics es presenten amb pèrdua de visió d'un o ambdós ulls, mal de cap o poden ser asintàctics (no provoquen cap problema inicialment) i detectar-se en una exploració oftalmològica de rutina explorant el fons d'ull.

Malalties i defectes visuals infantils

L’ull del nen en néixer és similar a l’adult en aspecte, però funcionalment és molt immadur. El desenvolupament de la funció visual és progressiu i es produeix principalment en els primers anys de vida.

Defectes de refractació

HIPERMETROPIA: El nen veu bé, però per escriure i llegir necessita fer un gran esforç. Pot queixar-se de mal de cap, tenir els ulls vermells a les tardes o, simplement, no realitza activitats que requereixen enfocar de prop.

MIOPIA: El nen veu malament de lluny, per la qual cosa s'acosta molt a les coses (televisió, necessita estar a la primera fila a classe...).

ASTIGMATISME: El nen presenta una visió deformada i no arriba a veure bé ni de prop ni de lluny. Pot queixar-se de veure malament o tenir mal de cap i ulls vermells.

Ambliopia - Ull gandul

L'AMBLIOPIA o "ULL GANDUL" és un problema que només ocorre en l'edat infantil, ja que el seu sistema visual és immadur. Les seves principals causes són l'estrabisme i els defectes de refracció no corregits amb ulleres.

El nen sembla que veu bé, però només ho fa amb un ull. Com més aviat ho detectem, més senzill serà solucionar-ho.

El tractament de l'ambliopia consisteix a posar ulleres en els casos necessaris i realitzar oclusions de l'ull que veu més, per obligar a treballar a l'altre ull.

Estrabisme

L'ESTRABISME és una desviació anormal d'un o ambdós ulls en alguna posició de la mirada. Els estrabismes intermitents són freqüents en nens menors de sis mesos i no representen cap senyal d'alarma. No obstant això, els estrabismes constants o intermitents en nens majors de sis mesos s'han de revisar.

Institut Oftalmològic del Pilar de Barcelona, España

Una teràpia gènica pionera a Espanya evita que una nena de 12 anys es quedi cega

Una teràpia gènica ha permès que Noa, una nena de 12 anys amb només un 3% de visió, pugui llegir i moure’s amb seguretat. La seva distròfia hereditària de la retina amenaçava de deixar-la cega, però aquest tractament ha frenat l’avenç de la malaltia. El Doctor Jaume Català destaca que aquest avenç obre portes a futures teràpies per a altres distròfies de la retina.

Quan és recomanable que un nen visiti l’oftalmòleg?

És important que els nens visitin l’oftalmòleg per detectar i tractar problemes visuals a temps, assegurant un bon desenvolupament i rendiment acadèmic. Una bona salut visual és clau per al seu aprenentatge i benestar.