Quins beneficis i resultats aporta respecte al Esnoper V2000?

• • El Esnoper Clip ofereix avantatges significatius sobre el V-2000 en el tractament del glaucoma.
  • És l'únic implant uveoescleral no reabsorbible que manté els espais intraescleral i supraciliar, cosa que permet un major drenatge de l'humor aquós.
  • Encara que no hi ha resultats concloents sobre la implantació supraciliar, sembla aportar eficàcia addicional amb mínimes complicacions.
  • La forma de l'implant evita el desplaçament anterior i bloquejos, i les butllofes intraesclerals són més altes.

El Dr. Loscos té experiència gairebé exclusiva amb l'Esnoper.

La Retinosi pigmentària és una distròfia retiniana lentament progressiva que habitualment provoca una pèrdua inicialment de camp visual i pot acabar afectant la visió central. Tot i ser poc freqüent, és la distròfia retiniana més freqüent i engloba tot un grup de malalties que comparteixen una degeneració progressiva dels fotoreceptors retinians.

En aquesta presentació el Dr. Ramon Hirujo, expert en baixa visió ens explica els avantatges de les diferents ajudes òptiques que poden ser d'utilitat per aquests pacients.

"Veig mosques volant i llamps de llum en el meu ull". Aquesta és una situació freqüent i cal una visita d'un oftalmòleg perquè, tot i que generalment no associa patologia, en alguns casos pot ser el primer símptoma d'una malaltia ocular greu.

Què són les miodesòpsies?

Es coneixen com a mosques volants i consisteixen en l'aparició en el camp de visió de punts, núvols o teranyines que es mouen lliurement pel camp visual i són més evidents en mirar una superfície clara i brillant. Les miodesòpsies generalment no requereixen tractament i la majoria dels pacients no les veuen habitualment i no treuen visió. En alguns pacients aquests punts són més intensos i són deguts a hemorràgies dins del gel vitri i requereixen un estudi complet per conèixer la causa de la sagnia.

Què són les fotòpsies

Consisteixen en la visió d'espurnes o ràfegues de llum, generalment en un ull, que poden persistir fins i tot amb l'ull tancat. Les fotòpsies generalment desapareixen al cap d'un temps.

Per què apareixen les miodesòpsies i les fotòpsies?

El vitri és un gel transparent que omple l'ull i està unit a la retina. En alguns pacients es produeix una separació entre el vitri i la retina i el pacient pot experimentar fotòpsies o miodesòpsies. De vegades el vitri perd la seva transparència per pèrdua del seu contingut líquid i poden aparèixer miodesòpsies sense que es produeixi una separació entre el vitri i la retina. En algunes inflamacions de l'ull es poden produir fotòpsies i més sovint miodesòpsies.

Què he de fer si veig mosques volants o ràfegues de llum?

Si les miodesòpsies o fotòpsies són d'aparició recent és necessària una visita oftalmològica d'urgència en la qual s'ha d'estudiar la visió del pacient i, sobretot valorar l'estat del fons d'ull amb dilatació pupil·lar, ja que aquests símptomes poden aparèixer en cas de ruptura retiniana i despreniment de retina. En cas de veure miodesòpsies des de fa mesos o anys és interessant sol·licitar una visita oftalmològica i comentar-ho amb el metge oftalmòleg.

Quin tractament m'oferiran per a la meva miodesòpsia?

La major part de les vegades no hi ha un tractament per a les mosques volants; tanmateix, si en l'estudi del fons d'ull es diagnostica un forat a la retina o una zona de risc possiblement es realitzarà un tractament amb fotocoagulació làser per segellar l'esquinç i prevenir l'aparició d'un despreniment de retina. Hi ha alguns fàrmacs que podrien reduir la mida de les miodesòpsies tot i que la seva eficàcia no està clínicament demostrada.

Una vegada m'ha visitat l'oftalmòleg, he de fer alguna cosa més?

Com ja hem explicat les miodesòpsies mai no desapareixen. Després de la revisió per l'oftalmòleg si no es troba patologia a la retina, habitualment se sol fer un nou control al cap de diverses setmanes. Habitualment el metge l'orientarà sobre els símptomes d'alarma: si vostè nota que augmenten les fotòpsies o les miodesòpsies o bé deixa de veure una part del camp visual, com si tingués una cortina, llavors ha d'acudir de nou a urgències.

Qui pot tractar-me les lesions retinianes?

Dr. J. Català Mora; Dra. E. Cobos; Dr. J Giralt; Dr. O. Pujol Goyta; Dr. M. Rubio Caso

Qui té més risc de patir glaucoma?

Encara que qualsevol persona pot patir un glaucoma, es coneixen diversos factors de risc que augmenten les possibilitats de sofrir la malaltia:

• • Edat: a partir dels 40 anys tenim més risc de patir-lo.
  • Pressió intraocular: el seu augment és el factor de risc més conegut i l’únic que podem tractar.
  • Antecedents familiars: les persones amb pares o germans afectats de glaucoma tenen més risc.
  • Raça: les persones de raça negra tenen més risc de patir la malaltia.
  • Traumatismes oculars: els pacients amb un traumatisme ocular sever tenen risc de patir glaucoma fins i tot anys després del mateix.
  • Corticoides: usats de forma continuada poden provocar un augment de la pressió intraocular i causar glaucoma.

Quins símptomes puc notar?

En la majoria dels casos, el glaucoma no dóna cap símptoma en les fases inicials de la malaltia. La consulta més freqüent en un pacient amb glaucoma és la pèrdua d’agudesa visual. Quan això ocorre, el nervi òptic de l’ull presenta un deteriorament moderat o sever, que a més és irreversible.

Com es diagnostica?

Per descartar l’existència d’un glaucoma, a més d’una exploració oftalmològica bàsica, es requeriran proves específiques per valorar l’estat estructural i funcional del nervi òptic de l’ull. Actualment, comptem amb diverses proves que ens faciliten el diagnòstic i el seguiment de la malaltia:

• • Tonometria o mesura de la pressió intraocular.
  • Campimetria: per valorar la presència de taques o escotomes en el camp visual.
  • Retinografia: les fotografies seriades del nervi òptic ens permeten valorar les modificacions que el glaucoma pot provocar.
  • Proves estructurals OCT, HRT, GDx: ens permeten quantificar les alteracions que el glaucoma produeix sobre el nervi òptic.

Com es tracta?

En l’actualitat, tenim al nostre abast múltiples tractaments per al maneig dels pacients que pateixen un glaucoma que inclouen gotes, làser o cirurgia. Aquests tractaments no són excloents entre si i en alguns pacients serà necessari utilitzar alguns d’ells per controlar la progressió de la malaltia. En la majoria dels casos iniciem el tractament amb gotes. El glaucoma és una malaltia crònica i, per tant, l’ús de les mateixes no ha d’abandonar-se. Si la malaltia no està ben controlada amb els col·liris o el pacient no els tolera, valorem els tractaments amb làser i/o la cirurgia.

Què puc fer per prevenir-lo?

El glaucoma és conegut com “el lladre silenciós de la visió” perquè fins que la lesió del nervi òptic no és severa la malaltia no dóna símptomes d’alarma. Per això, la millor prevenció per al glaucoma és una detecció precoç. Així, es recomana una exploració oftalmològica completa anual a totes les persones a partir dels 40 anys per descartar la presència de la malaltia, especialment si presenten algun dels factors de risc anteriorment esmentats.

Qui em pot diagnosticar i tractar el glaucoma?

Dr. Jorge Loscos ; Dra. Silvia Sanz

Què és la DMAE?

La Degeneració Macular Associada a l'Edat (DMAE) és un desgast progressiu de la màcula, la part central de la retina, que causa una disminució de la visió central. La visió perifèrica generalment no es veu afectada.

Quanta gent té aquesta malaltia?

La DMAE és la principal causa de ceguesa irreversible en persones majors de 65 anys en el món occidental. Més de 600.000 espanyols pateixen DMAE, i el nombre de casos augmenta ràpidament.

Qui té més risc de desenvolupar DMAE?

Els factors de risc inclouen l'edat, el sexe femení, la hipertensió arterial, el tabac, l'exposició solar, la dieta i trets genètics.

Quantes formes de la malaltia hi ha?

• • Seca: 80% dels casos, caracteritzada per dipòsits groguencs (druses).
  • Humida: 20% dels casos, implica creixement de neovasos anòmals que poden perdre líquid i sang.

Com puc saber si tinc DMAE?

• • Consulta anual amb l'oftalmòleg a partir dels 50 anys.
  • Proves addicionals com angiografia fluoresceínica o OCT.
  • Autoproves periòdiques amb la reixeta d'Amsler.

Puc fer alguna cosa per evitar la DMAE seca?

• • Prendre suplements antioxidants, luteïna i minerals.
  • Deixar de fumar.
  • Seguir una alimentació rica en àcids grassos omega 3, fruita i verdura fresques.

Què he de fer si tinc DMAE humida?

• • Valoració de l'agudesa visual i examen del fons d'ull.
  • Proves com OCT, angioOCT, i angiografia amb fluoresceïna.
  • Altres proves segons les característiques clíniques del pacient.

Quines opcions de tractament té la DMAE humida?

• • Tractaments anti-VEGF: Injeccions intravítries.
  • Teràpia fotodinàmica: Injecció de verteporfin seguida de làser.
  • Cirurgia de translocació macular: Procediment quirúrgic complex.

Quines altres opcions de tractament estan en recerca?

• • Dispositius intraoculars: Alliberen fàrmacs lentament dins de l'ull.
  • Nous fàrmacs: Lactat de esqualamina, siRNA, inhibidors del complement.
  • Teràpia gènica: Assaigs amb proteïnes antiangiogèniques.
  • Implants cel·lulars: Trasplantament de cèl·lules de la retina i cèl·lules mare.
  • Pròtesis retinianes: Dispositius per millorar la visió, encara en desenvolupament.

Qui pot tractar la meva DMAE?

Dr. J. Català Mora; Dra. E. Cobos; Dr. J Giralt; Dr. O. Pujol Goyta; Dr. M. Rubio Caso