La presbícia és la pèrdua progressiva de la capacitat per enfocar els objectes propers. El cristal·lí (lent transparent situada darrere la nineta) es torna rígid amb l'edat. Abans dels 45 anys el cristal·lí és elàstic i canvia de forma per tal de permetre la visió de prop. A partir dels 40 a 45 anys es perd aquesta elasticitat i la capacitat d'enfocar les imatges en visió pròxima.

Símptomes

Tots els individus a partir dels 40 a 45 anys tenen presbícia i necessiten una ajuda visual per poder enfocar en visió pròxima. La presbícia es mesura en diòptries positives i comença amb una diòptria i va augmentant fins a estabilitzar-se en 3,5 diòptries cap als 65 anys.

Diagnosi

Els pacients miops típicament hi veuen bé de prop sense correcció i habitualment poden llegir sense ulleres o amb poca dependència d'elles. Això és degut al fet que la seva correcció en diòptries negatives es neutralitza amb els vidres positius de la presbícia. En canvi, els pacients hipermetrops encara necessiten més correcció positiva en visió propera.

Tractament

La correcció de la presbícia se sol fer amb ulleres, que poden ser només de prop; ulleres bifocals: amb correcció de lluny i de prop; ulleres progressives que permeten corregir la graduació per a totes les distàncies. Hi ha lents de contacte multifocals i també es pot intentar una correcció en visió monofocal amb la que un ull es gradua per la visió a distància i l'altre en visió propera. Les tècniques de LASIK per ara no han demostrat encara resultats fiables en la correcció de la presbícia. S'estan desenvolupant diferents lents intraoculars amb capacitat multifocal: En aquests pacients s'extreu el cristal·lí i s'implanta una lent intraocular multifocal. Els resultats són prometedors, tot i que el pacient ha d'estar molt motivat.

Els ulls hipermetrops no enfoquen bé els objectes propers, fent que es vegi borrós de prop. Generalment, són ulls més curts que els ulls normals.

La hipermetropia afecta un 10% de la població adulta. Habitualment la hipermetropia està present des del naixement perquè els ulls són petits. A mesura que els ulls creixen i acaba el seu desenvolupament desapareix la hipermetropia. Moltes persones tenen hipermetropies inferiors a 1 diòptria i mantenen una bona visió fins que comencen els primers signes de presbícia.

A causa de l'elasticitat dels ulls dels infants, hi ha casos en els quals la hipermetropia pot passar inadvertida en els reconeixements escolars rutinaris.

Símptomes

Els símptomes que pot donar la hipermetropia són visió borrosa, especialment en visió propera, mal de cap.

Agudesa visual a distància i, per sobre dels 40 anys en visió propera.

Diagnosi

• Examen de refracció per determinar la correcta graduació de les ulleres. La hipermetropia es mesura en diòptries positives.
• Valoració dels muscles que mouen els ulls.
• Examen amb làmpada de fenedura per valorar les estructures anteriors i posteriors de l'ull.
• Mesura de la pressió intraocular.
• En alguns pacients cal fer un estudi amb dilatació de les pupil·les per valorar la retina amb més detall.

Tractament

La hipermetropia es compensa amb l'ús d'ulleres o lents de contacte, que desplacen el punt d'enfocament cap a la retina. A més hi ha diferents procediments quirúrgics que poden modificar la graduació de les estructures de l'ull per corregir la hipermetropia: Tècniques de làser corneal (LASIK i altres) o implant de lents intraoculars.

Els ulls miops no enfoquen correctament els objectes llunyans, fent que es vegi borrós de lluny. Generalment, són ulls més llargs que els ulls normals.

La miopia afecta un 30% de la població i normalment apareix en nens o adolescents i pot augmentar en èpoques de creixement. Cap als 20 anys generalment s'estabilitza el creixement ocular i no hi sol haver grans canvis en la graduació.

Símptomes

Els símptomes que pot donar la miopia són visió borrosa, sensació de tensió ocular i, en alguns casos, mal de cap.

Diagnosi

L'exploració bàsica que es fa en aquests pacients és:

• Agudesa visual a distància i, per sobre dels 40 anys en visió propera.
• Examen de refracció per determinar la correcta graduació de les ulleres. La miopia es mesura en diòptries negatives.
• Valoració dels muscles que mouen els ulls.
• Examen amb llum de fenedura per valorar les estructures anteriors i posteriors de l'ull.
• Mesura de la pressió intraocular.
• En alguns pacients cal fer un estudi amb dilatació de les pupil·les per valorar la retina amb més detall.

Tractament

La miopia es compensa amb l'ús d'ulleres o lents de contacte, que desplacen el punt d'enfocament cap a la retina. A més hi ha diferents procediments quirúrgics que poden modificar la graduació de les estructures de l'ull per corregir la miopia: Tècniques de làser corneal (LASIK i altres) o implant de lents intraoculars.

Els pacients que tenen astigmatisme presenten una còrnia que no té la mateixa curvatura en tota la seva extensió, això fa que els diferents plans de l'espai s'enfoquin a punts diferents de l'ull i la visió és borrosa tant de lluny com de prop.

Símptomes

L'astigmatisme és pràcticament universal i tota la població té un cert grau d'astigmatisme. Els problemes visuals apareixen amb astigmatismes superiors a 0,75 diòptries.

Diagnosi

L'astigmatisme es mesura en diòptries i aquestes es col·loquen sobre l'eix corneal més corb o el més pla.

Tractament

L'astigmatisme aïllat és rar i sol associar-se a miopia o hipermetropia. Es pot corregir a la vegada que es corregeix el defecte visual associat, ja sigui amb ulleres, lents de contacte, LASIK, lents intraoculars o cirurgia corneal.