Bloc

El glaucoma és una malaltia visual que es caracteritza per la lesió progressiva del nervi òptic de l’ull.Si no es diagnostica i es tracta a temps, pot provocar una pèrdua visual severa. En el nostre medi, és la segona causa més freqüent de ceguesa.

El nervi òptic és com un cable format per milions de fibres. A través d’aquestes fibres, conegudes com a cèl·lules ganglionars de la retina, les imatges viatgen fins al cervell. La lesió progressiva d’aquestes cèl·lules provoca l’aparició en el camp visual de taques negres inicialment perifèriques.

1. Qui té més risc de patir glaucoma? Encara que qualsevol persona pot patir un glaucoma, es coneixen diversos factors de risc que augmenten les possibilitats de sofrir la malaltia:

– Edat: a partir dels 40 anys tenim més risc de patir-lo.

– Pressió intraocular : el seu augment és el factor de risc més conegut i l’únic que podem tractar.

– Antecedents familiars: les persones amb pares o germans afectes de glaucoma tenen més risc. – Raça: les persones de raça negra tenen més risc de patir la malaltia.

– Traumatismes oculars: els pacients amb un traumatisme ocular sever tenen risc de patir glaucoma fins i tot anys després del mateix.

– Corticoides: usats de forma continuada poden provocar un augment de la pressió intraocular i causar glaucoma.

2. Quins símptomes puc notar? En la majoria dels casos, el glaucoma no dóna cap símptoma en les fases inicials de la malaltia. La consulta més freqüent en un pacient amb glaucoma és la pèrdua d’agudesa visual. Quan això ocorre el nervi òptic de l’ull presenta un deteriorament moderat o sever, que a més és irreversible.

3. Com es diagnostica? Per descartar l’existència d’un glaucoma, a més d’una exploració oftalmològica bàsica, es requeriran proves específiques per valorar l’estat estructural i funcional del nervi òptic de l’ull. Actualment, comptem amb diverses proves que ens faciliten el diagnòstic i el seguiment de la malaltia:

– Tonometria o mesura de la pressió intraocular. – Campimetria: per valorar la presència de taques o escotomas en el camp visual.

– Retinografia: les fotografies seriades del nervi òptic ens permeten valorar les modificacions que el glaucoma pot provocar.

– Proves estructurals OCT, HRT, GDx: ens permeten quantificar les alteracions que el glaucoma produeix sobre el nervi òptic.

4. Com es tracta? En l’actualitat, tenim al nostre abast múltiples tractaments per al maneig dels pacients que pateixen un glaucoma que inclouen gotes, làser o cirurgia. Aquests tractaments no són excloents entre si i en alguns pacients serà necessari utilitzar alguns d’ells per controlar la progressió de la malaltia. En la majoria dels casos iniciem el tractament amb gotes. El glaucoma és una malaltia crònica i per tant l’ús de les mateixes no ha d’abandonar-se. Si la malaltia no està ben controlada amb els col·liris o el pacient no els tolera valorem els tractaments amb làser i/o la cirurgia.

5. Què puc fer per prevenir-lo? El glaucoma és conegut com “el lladre silenciós de la visió” perquè fins que la lesió del nervi òptic no és severa la malaltia no dóna símptomes d’alarma. Per això la millor prevenció per al glaucoma és una detecció precoç. Així, es recomana una exploració oftalmològica completa anual a totes les persones a partir dels 40 anys per descartar la presència de la malaltia, especialment si presenten algun dels factors de risc anteriorment esmentats.

6. Qui em pot diagnosticar i tractar el glaucoma?

Dr. Jorge Loscos. Dra. Silvia Sanz