Presbícia
La presbícia és la pèrdua progressiva de la capacitat per enfocar els objectes propers. El cristal·lí(lent transparent situada darrera la nineta) es torna rígid amb l’edat.
Definició
La presbícia és la pèrdua progressiva de la capacitat per enfocar els objectes propers. El cristal·lí(lent transparent situada darrera la nineta) es torna rígid amb l’edat. Abans dels 45 anys el cristal·lí és elàstic i canvia de forma per tal de permetre la visió d’aprop. A partir dels 40 a 45 anys es perd aquesta elasticitat i la capacitat d’enfocar les imatges en visió pròxima.
Símptomes
Tots els individus a partir dels 40 a 45 anys tenen presbícia i necessiten una ajuda visual per poder enfocar en visió pròxima. La presbícia es mesura en diòptries positives i comença amb una dioptria i va augmentant fins a estabilitzar-se en 3’5 diòptries cap als 65 anys.
Diagnosi
Els pacients miops típicament hi veuen bé d’aprop sense correcció i habitualment poden llegir sense ulleres o amb poca dependència d’elles. Això és degut a que la seva correcció en diòptries negatives es neutralitza amb els vidres positius de la presbícia. En canvi els pacients hipermetrops encara necessiten més correcció positiva en visió propera.
Tractament
La correcció de la presbícia es sol fer amb ulleres, que poden ser només d’aprop; ulleres bifocals: amb correcció de lluny i d’aprop; ulleres progressives que permeten corregir la graduació per a totes les distàncies. Hi ha lents de contacte multifocals i també es pot intentar una correcció en visió monofocal amb la que un ull es gradua per la visió a distància i l’altre en visió propera. Les tècniques de LASIK per ara no han demostrat encara resultats fiables en la correcció de la presbícia. S’estan desenvolupant diferents lents intraoculars amb capacitat multifocal: En aquests pacients s’extreu el cristal·lí i s’implanta una lent intraocular multifocal. Els resultats són prometedors, tot i que el pacient ha d’estar molt motivat.
