Bloc

L’ull és un òrgan d’ alta precisió i especialització, responsable del sentit de la vista. És l’ encarregat d’una de les principals maneres d’interaccionar amb el nostre entorn. Podríem comparar l’ull amb una càmera fotogràfica:

En certa manera podríem comparar l’ull a una càmera fotogràfica però protegida i lubricada per les parpelles que protegeixen els ulls i permeten la dispersió de la llàgrima.

La còrnia i el cristal·lí són les parts transparents de la zona anterior de l’ull i són responsables d’enfocar els rajos de llum sobre la retina. El cristal·lí és capaç d’enfocar les imatges de lluny i de prop a través d’un mecanisme que es diu acomodació i que es va perdent amb l’edat, i que es fa evident especialment a partir dels 40 anys (presbícia o vista cansada). El cristal·lí perd transparència també amb l’edat, és la cataracta. Quan s’opera la cataracta es substitueix per una lent intraocular que es posa dins el sac del cristal·lí.

L’iris està situat entre la còrnia i el cristal·lí. És un múscul en forma d’anell, el buit central és la pupil·la, es contrau segons la intensitat de la llum fent més o menys gran la pupil·la. És el responsable del color de l’ull.

Totes aquestes estructures estan banyades per un líquid: l’humor aquós. Per darrera el cristal·lí i en contacte amb la retina hi ha un gel: l’humor vitri.

L’esclera és la capa més externa de la “bola” de l’ull, és de color blanc i té una funció estructural, de mantenir la “forma”. Està envoltada per una capa fina, amb vasos, la conjuntiva. Per sota l’esclera tenim la coroides: una capa principalment vascular, encarregada de nodrir els fotoreceptors de la retina. La retina és la capa més interna i transforma la llum que arriba en impulsos nerviosos que van cap al cervell a través del nervi òptic. El centre de la retina és la màcula, està situada davant de la pupil·la i és responsable de la visió més fina, la visió dels colors i, juntament amb la màcula de l’altre ull, de la visió central en 3D.

Al voltant de l’esclera tenim 6 músculs a cada ull que belluguen els ulls de forma coordinada en les diferents posicions de la mirada.

Qualsevol dany el alguna d’aquestes estructures pot provocar una pèrdua visual. Molts d’aquests casos es poden solucionar o mitigar, sobretot si es detecten de manera precoç.

Una bona manera de fer auto-exploracions de vista és tapar un ull i valorar com és la visió de l’ull destapat i després comparar-ho amb l’altre. Qualsevol diferència entre un ull i l’altre és motiu de consultar amb un oftalmòleg per poder orientar el cas i plantejar tractament si cal. Si es coneixen antecedents familiars també s’han de tenir en compte.
Les alteracions de les parpelles com tumors, bosses o canvis en l’orientació de les pestanyes poden ser causa de problemes dels ulls i poden ser tractades per l’oftalmòleg.

La degeneració macular associada a l’edat és un malaltia secundària a l’envelliment de la retina i coroides i és una de les causes més freqüents de pèrdua visual en gent gran, sobretot de la capacitat de la lectura. Si es detecta de manera precoç, algunes formes es poden tractar amb un bon pronòstic visual.

El glaucoma és una malaltia produïda per la pèrdua de les fibres del nervi òptic generalment secundària a l’augment de la pressió de l’ull. Provoca una pèrdua de camp visual que inicialment sol ser perifèrica i que no es detecta pel pacient fins que afecta a la zona central. No sabem millorar el camp visual perdut, es pot reduir la velocitat de la pèrdua, pel què es requereix un diagnòstic om més precoç millor. S’aconsella la revisió general de la població a partir dels 40 anys o abans en pacients amb factors de risc com els que tenen antecedents familiars o miopia

Els ulls ens ofereixen un dels sentits més especialitzat i valorat del nostre cos. La revisió periòdica, no només de la visió central per part d’un oftalmòleg, sinó de totes les parts de l’ull ens poden permetre gaudir-ne durant tota la vida.