Bloc

Definició
Els ulls hipermetrops no enfoquen bé els objectes propers, fent que es vegi borrós d’aprop. Generalment són ulls més curts que els ulls normals.

La hipermetropia afecta a un 10 % de la població adulta. Habitualment la hipermetropia està present des del naixement perquè els ulls són petits. A mida que els ulls creixen i acaba el seu desenvolupament desapareix la hipermetropia. Moltes persones tenen hipermetropies inferiors a 1 diòptria i mantenen una bona visió fins que comencen els primers signes de presbícia.

Degut a la elasticitat dels ulls dels infants, hi ha casos en els que la hipermetropia pot passar inadvertida en els reconeixements escolars rutinaris.

Símptomes
Els símptomes que pot donar la hipermetropia són visió borrosa, especialment en visió propera, mal de cap.

Agudesa visual a distància i, per sobre dels 40 anys en visió propera.

Diagnosi

• Examen de refracció per determinar la correcta graduació de les ulleres. La hipermetropia es medeix en diòptries positives.
• Valoració dels muscles que mouen els ulls.
• Examen amb làmpara de fenedura per valorar les estructures anteriors i posteriors de l’ull.
• Medició de la pressió intraocular.
• En alguns pacients cal fer un estudi amb dilatació de les pupil·les per valorar la retina amb més detall.

Tractament
La hipermetropia es compensa amb l’ús d’ulleres o lents de contacte, que desplacen el punt d’enfocament cap a la retina. A més hi ha diferents procediments quirúrgics que poden modificar la graduació de les estructures de l’ull per corregir la hipermetropia: Tècniques de làser corneal (LASIK i altres) o implant de lents intraoculars.